Cabrianes

Tot i que són escasses les restes arqueològiques conegudes fins ara dins els terme de Cabrianes, és segur que el pla ja era ocupat durant l'època ibèrica. El poblat del Cogulló, que domina el pla de Cabrianes, exercia una mena de capitalitat entre els ibers lacetans al pla del Bages, i per tant la presència ibèrica devia ser forta a l'entorn del Cogulló. Els habitants del poblat necessitaven terres de conreu, i les de Cabrianes eren les més pròximes i de millor qualitat.

El Cogulló va ser abandonat -com la majoria de poblats ibèrics aturonats- un cop consolidada la presència romana, a l'entorn del segle I a C. El nou poblament s'estengué per planes que oferien bones condicions agrícoles, com la de Cabrianes. Tot fa pensar en l'existència d'un poblament rural dispers ja en època romana, format per un conjunt de petites vil·les, que foren els precedents dels masos medievals.

La primera referència documental de Cabrianes correspon a una donació que l'any 1006 Sandred de Gurb, senyor del castell de Sallent, va fer al monestir de Sant Benet de Bages d'un alou situat al lloc que anomenen Cabrilianas. Així doncs, de bon principi les terres de Cabrianes formaven part del castell de Sallent.

Cabrianes no tenia un reconeixement a nivell jurídic com a entitat territorial. El reconeixement oficial d'una entitat territorial diferenciada no va arribar fins la creació de la parròquia, el 1868. Tanmateix és evident que Cabrianes gaudia, de molt abans, d'una personalitat pròpia, tant en l'aspecte geogràfic, com el l'econòmic (segons documents del segle XIV s'enumeren fins a 27 masos adscrits al pla de Cabrianes, una xifra indicativa de la intensitat de l'explotació de la terra).

Un del els masos més destacats és el mas Cabrianes, que, segurament pel fet de ser un dels més antics i importants, donà nom a tot el pla.

Tot i que la vinya era present a en època medieval, fou a partir del segle XVIII que aquest conreu inicià un procés d'expansió en alguns llocs de Catalunya, i concretament al Bages. A Cabrianes aquest augment devia ser important ja que les terres del pla són les que produeixen vins de més graduació i de millor qualitat. El conreu de la vinya exigeix un treball més intensiu i per afrontar la creixent necessitat de mà d'obra es posaren en pràctica dues opcions. Una era l'establiment de masoveries en una part del terreny d'un mas (al començament del segle XIX el doblà en nombre de masos) i l'altra opció era donar terrenys a parcers i que solien rompre terrenys erms i i fins i tot muntanyosos per plantar-hi ceps. El contracte dels parcers es regia per la coneguda fórmula de la rabassa morta, que permetia al rabassaire la possessió de la vinya mentre visquessin els ceps. Aquests pagesos rabassaires van ser els responsables del naixement d'un incipient nucli urbà de Cabrianes.