L'església

La Capella de Sant Ramon de Cabrianes no començà a edificar-se fins a principis del segle XVII, però sembla que anteriorment existí una primitiva capella dedicada a Sant Jacint, propietat del Mas Soler.

La nova església va construir-se al costat de la vella que va quedar com a capella del Santíssim. El sant escollit per l'advocació de l'església fou sant Ramon de Penyafort. És una construcció d’inspiració neoromànica, amb una sola nau coberta amb volta de canó. Té 6 vitralls de colors i una rosassa. El presbiteri fou decorat pel pintor vigatà Llucià Costa amb un Crist Majestat , quan després de la guerra (1950) es van restaurar les pintures s'hi afegiren escenes de la vida de sant Ramon i aquestes nones pintures estan signades per Joan Vilarrúbies, igual que les de la capella del Santíssim.

Un dels elements més estables de l’església és el campanar. Es tracta d’una construcció anterior a l’obra de 1890, d’un estil més clàssic, que difereix del conjunt neoromànic. El rellotge del campanar, construït, a Mataró, és una donació que el 1854 va fer la família Quintana. A la primeria el rellotge no tenia esfera i només marcava les hores per mitjà d'una campana. El 1899 s'hi instal·là una esfera i el 1919 dues més. Segons sembla, no es va col·locar la quarta, al costat nord-est, perquè els veïns de la Plaça no hi van voler col·laborar. Aquesta última esfera no s' instal·là fins al 1960, quan quedaren cobertes definitivament les quatre cares del campanar.

Actualment el rellotge funciona electrònicament i la maquinària del rellotge l'original ha estat restaurada per un veí del poble, en Manel Babí, i està exposada en una ala de l'Església.